|
L'ORIGEN DEL NOM DEL POBLE |
 |
El topònim
Ares
es repeteix amb certa freqüència al llarg de Catalunya i València, des del
Pirineu a la comarca del Comptat.
En tots estos
llocs apareix al voltant d'un pas de muntanya.
És per això que la
hipòtesi més probable de l'origen etimològic del mot
Ares siga el de
Aras que en llatí volia
dir altar. És sabut que els romans acostumaven a fer ofrenes a Mercuri i
altres déus quan passaven un port de muntanya, de fet en algun d'estos llocs
encara hui, hi ha alguna ermita, com per exemple al port de la Bonaigua (Pallars
Sobirà) on trobem la Mare de Déu de les
Ares.
Mostra
d'això és el nombre de colls d'Ares
que podem trobar, entre Camprodon i Prats de Molló, al límit nord del Capcir
(terme de Puigvalador), a l'Alt Urgell entre els termes de Cabó i la Guàrdia d'Ares,
entre Lavansa i Cambrils al Solsonés, entre les valls de Cardós i Àneu al
Pallars Sobirà, a la vora del Turbó entre els termes de Les Viles i el
d'Abella, a la serra del Montsec entre Àger i Alsamora, a l´alt Maestrat a
Ares
del Maestrat, al Comptat a Ares
del Bosc i
també en algun altre lloc al nord dels Pirineus.
|
|
ALQUERIA D´ORIGEN MUSULMÀ.
FOU OCUPADA A MITJANS DEL SEGLE XIII PER JAUME I. LLOC DE MORISCOS QUE AMB
LA SUBLEVACIÓ D´AL AZRAQ I LA SUBSEGÜENT EXPULSIÓ, QUASI ES VA DESPOBLAR.
TOT PAREIX APUNTAR QUE ES TRACTA D'UN COMPLEX
POBLACIONAL DE RECENT FUNDACIÓ, A CÀRREC DE GABRIEL BOSCH, EL SEU SENYOR,
PERQUÈ EL DOCUMENT DE CONCESSIÓ DIU BEN CLAR: "situada e construhida dins
los generals térmes de la vila de Penàguila", PODENT INTERPRETAR EL
TERME CONSTRUÏDA COM DE NOVA IMPLANTACIÓ, I EL SEU NOM NO ÀRAB AIXÍ EL
RATIFICARIA, QUEDANT COM A NOM DEFINITIU DE LA POBLACIÓ, FINS A LA DATA, EL
D'ARES DEL BOSCH. EN AQUELLS MOMENTS ES TROBAVA JA POBLADA, I LA
DOCUMENTACIÓ ÉS CLARA RESPECTE D'AIXÒ:"la qual tenim poblada de serrahins".(Ares
y Benilloba: dos comunidades mudéjares valencianas a fines de la edad media.
Sharq al-Andalus. 16-17 (1999-2002), pp45-71.
José Hinojosa Montalvo, UNIVERSITAT D´ALACANT)
EL 21 D'ABRIL DE 1485 GABRIEL BOSCH, MENOR, VEÍ
DE COCENTAINA, I LA SEUA DONA LEONOR VAN REDACTAR DAVANT DE NOTARI CONTESTÀ
GUILLEM PERIS UNA SÈRIE DE CAPÍTOLS, -UN CONTRACTE AGRARI EL QUALIFICARÍEM
EN TERMES ACTUALS-, AMB UNA SÈRIE DE MUDÈJARS (FAMILIA ILLEL I MAHOMAT ARAY
I AZMET UBAY) QUE RESIDIEN EN LA SEUA ALQUERIA D'ARES, DE LA QUE EREN
SENYORS "INDUBITATS", A FI D'ESTABLIR EMFITÈUTICAMENT LES CASES I TERRES DE
LA DITA ALQUERIA, ESPECIFICANT-SE LA RENDA QUE DITS CULTIVADORS ENTREGARIEN
AL SEU SENYOR. (Ares y
Benilloba: dos comunidades mudéjares valencianas a fines de la edad media.
Sharq al-Andalus. 16-17 (1999-2002), pp45-71.
José Hinojosa Montalvo, UNIVERSITAT D´ALACANT)
"Es un caserío de 300
habitantes, del arciprestado de Cocentaina, cuya iglesia está dedicada a
Nuestra Señora de los Ángeles. Fue anejo de Penáguila, y al erigirse en
parroquia Alcoleja, se desmembró de aquella y se unió a ésta, construyéndose
entonces su iglesia (1535): tenía entonces once casas de cristianos nuevos.
Hoy es anejo de Benasau. En el siglo XVI se llamaba Ares de Penáguila.
(José Sanchis Sivera,
NOMENCLATOR GEOGRÁFICO-ECLESIÁSTICO DE LOS PUEBLOS DE LA DIÓCESIS DE
VALENCIA, 1922, p. 81.)
La població es dedica exclusivament a
l´explotació agrícola.
|
