On està ?

La història

El camp

Excursions

Fotos

Ares nevat

Gent d´Ares

Festes

El barranc

Enllaços

L'ORIGEN DEL NOM DEL POBLE

pàgina inicial

          El topònim Ares es repeteix amb certa freqüència al llarg de Catalunya i València, des del Pirineu a la comarca del Comptat. En tots estos llocs apareix al voltant d'un pas de muntanya. És per això que la hipòtesi més probable de l'origen etimològic del mot Ares siga el de Aras que en llatí volia dir altar. És sabut que els romans acostumaven a fer ofrenes a Mercuri i altres déus quan passaven un port de muntanya, de fet en algun d'estos llocs encara hui, hi ha alguna ermita, com per exemple al port de la Bonaigua (Pallars Sobirà) on trobem la Mare de Déu de les Ares.

          Mostra d'això és el nombre de colls d'Ares que podem trobar, entre Camprodon i Prats de Molló, al límit nord del Capcir (terme de Puigvalador), a l'Alt Urgell entre els termes de Cabó i la Guàrdia d'Ares, entre Lavansa i Cambrils al Solsonés, entre les valls de Cardós i Àneu al Pallars Sobirà, a la vora del Turbó entre els termes de Les Viles i el d'Abella, a la serra del Montsec entre Àger i Alsamora, a l´alt Maestrat a Ares del Maestrat, al Comptat a Ares del Bosc i també en algun altre lloc al nord dels Pirineus.

 

 
HISTÒRIA D'ARES DEL BOSC

                   ALQUERIA D´ORIGEN MUSULMÀ. FOU OCUPADA A MITJANS DEL SEGLE XIII PER JAUME I. LLOC DE MORISCOS QUE AMB LA SUBLEVACIÓ D´AL AZRAQ I LA SUBSEGÜENT EXPULSIÓ, QUASI ES VA DESPOBLAR.

TOT PAREIX APUNTAR QUE ES TRACTA D'UN COMPLEX POBLACIONAL DE RECENT FUNDACIÓ, A CÀRREC DE GABRIEL BOSCH, EL SEU SENYOR, PERQUÈ EL DOCUMENT DE CONCESSIÓ DIU BEN CLAR: "situada e construhida dins los generals térmes de la vila de Penàguila", PODENT INTERPRETAR EL TERME CONSTRUÏDA COM DE NOVA IMPLANTACIÓ, I EL SEU NOM NO ÀRAB AIXÍ EL RATIFICARIA, QUEDANT COM A NOM DEFINITIU DE LA POBLACIÓ, FINS A LA DATA, EL D'ARES DEL BOSCH. EN AQUELLS MOMENTS ES TROBAVA JA POBLADA, I LA DOCUMENTACIÓ ÉS CLARA RESPECTE D'AIXÒ:"la qual tenim poblada de serrahins".(Ares y Benilloba: dos comunidades mudéjares valencianas a fines de la edad media. Sharq al-Andalus. 16-17 (1999-2002), pp45-71. José Hinojosa Montalvo, UNIVERSITAT D´ALACANT)

EL 21 D'ABRIL DE 1485 GABRIEL BOSCH, MENOR, VEÍ DE COCENTAINA, I LA SEUA DONA LEONOR VAN REDACTAR DAVANT DE NOTARI CONTESTÀ GUILLEM PERIS UNA SÈRIE DE CAPÍTOLS, -UN CONTRACTE AGRARI EL QUALIFICARÍEM EN TERMES ACTUALS-, AMB UNA SÈRIE DE MUDÈJARS (FAMILIA ILLEL I MAHOMAT ARAY I AZMET UBAY) QUE RESIDIEN EN LA SEUA ALQUERIA D'ARES, DE LA QUE EREN SENYORS "INDUBITATS", A FI D'ESTABLIR EMFITÈUTICAMENT LES CASES I TERRES DE LA DITA ALQUERIA, ESPECIFICANT-SE LA RENDA QUE DITS CULTIVADORS ENTREGARIEN AL SEU SENYOR. (Ares y Benilloba: dos comunidades mudéjares valencianas a fines de la edad media. Sharq al-Andalus. 16-17 (1999-2002), pp45-71. José Hinojosa Montalvo, UNIVERSITAT D´ALACANT)

"Es un caserío de 300 habitantes, del arciprestado de Cocentaina, cuya iglesia está dedicada a Nuestra Señora de los Ángeles. Fue anejo de Penáguila, y al erigirse en parroquia Alcoleja, se desmembró de aquella y se unió a ésta, construyéndose entonces su iglesia (1535): tenía entonces once casas de cristianos nuevos. Hoy es anejo de Benasau. En el siglo XVI se llamaba Ares de Penáguila. (José Sanchis Sivera, NOMENCLATOR GEOGRÁFICO-ECLESIÁSTICO DE LOS PUEBLOS DE LA DIÓCESIS DE VALENCIA, 1922, p. 81.)

       La població es dedica exclusivament a l´explotació agrícola.

 

 

 

 

 Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

 

Foto: Port de la Bonaigua

 

Foto: Ares a poqueta nit

 

Foto: Des del campanari

 

Foto: L'església